27/11

Descripció:

Vaig viure aquesta classe amb molts de nervis. El divendres 27 em tocava recitar. Vaig escollir un poema de Joan Salvat-Papasseit anomenat "Tot l'enyor de demà". Vaig preferir recitar la primera per treure-m''ho de sobre. Després la classe va continuar amb tota normalitat.

Al acabar les recitacions, els meus companys van fer dos debats sobre:

- L'educació tradicional
- L'autoritat del mestre


TOT L'ENYOR DE DEMÀ

Ara que estic al llit malalt,
estic força content.
- Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors
sota el sol, sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja els tramvies
i els baixa, tot corrent.

I el carter,
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

I també l'aeroplàque
em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri,
matineres,
qui travessen depressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noiesi els diu: - Ja ho té tot?
I les noies somriuen,
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous,
i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats,
i els carreters dormits
sota la vela amb punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que tants dies no he begut.
I el pa, posat a taula.
I l'escudella rossa, fumejant.
I vosaltres
amics,
perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera,
si m'aixeco,
demà.

Si no em puc aixecar,
mai més,
heu's-aquí el que m'espera:
- Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida i la Mort.



Refelxió:

Durant el dos minuts que vaig estar recitant la poesia, em vaig adunar lo complicat que és parlar en públic, i la concentració que has de poder adquirir. Crec que aquests exercicis de presentacions de treballs, debats, recitacions en aniran molt bé a tots aquells que acabem davant de uns 20 alumnes a l'aula, i també a l'hora de parlar amb els pares i fer reunions.