Descripció:
Primer és va realitzar l'entrega del treball de "Com parlar bé en públic", i tot seguit va començar la recitació de poemes o rondalles, aquells que havian de recitar eren analitzts per algú altre de la classe.
Després d'això, vam està analitzen un bloc d'un company.
Reflexió:
La part més important d'aquesta classe va ser el moment de les recitacions. Tothom que havia de recitar estava molt nerviòs. Ens vam adonar que recitar en públic no era tant fàcil com semblava i que és necessitava molt de silenci i concentració.
Aquesta activitat ens ajuda molt a superar les nostres pors i nervis, i en uns anys endavant poder fer unes bones classes davant de 15 alumnes de primària.
dimarts, 10 de novembre del 2009
30/10
Descripció:
Aquesta classe la va començar en Davido Cortés amb un poema de David Jou, "Vaig creure en ells".
Desprès d'això cam fer la entrega del nostre treball de Com parla bé en públic.
A continuació, la Lluïsa ens va llegir un article de l'Albert Om, que parlava sobre alguna ireal experiència al Bulli. En aquest article el Ferran Adrià negava una de moltes històries sobre el seu restaurant.
Tot seguit, la Lluïsa ens vas aclaria un dubte, quina era la difrència entre rondalla i compte; i és que la rondalla és trasmès oralment però el compte sol ser més curt.
Per últim, haviem de llegir un dossier sobre la llingüística i desprès posar-ho en comú en petits grups, però no ens va dóna temps de acava aquesta activitat.
Reflexió:
Al entregar el treball de "Com parla bé en públic", la Lluïsa ens va dir que aquest no estaria notat, que només marcaria qui l'havia entregat i qui no. Això ens va empipar una mica a tota la classe ja que ningú ho savia, i ella deia que ho havia dit en alguna classe anterior.
Per altra banda, al llegir el curiós article de l'Albert Om ens va fer tranquilitzar-nos i va fer que la classe continués amb normalitat i sense fer-se gair pesada.
Aquesta classe la va començar en Davido Cortés amb un poema de David Jou, "Vaig creure en ells".
Desprès d'això cam fer la entrega del nostre treball de Com parla bé en públic.
A continuació, la Lluïsa ens va llegir un article de l'Albert Om, que parlava sobre alguna ireal experiència al Bulli. En aquest article el Ferran Adrià negava una de moltes històries sobre el seu restaurant.
Tot seguit, la Lluïsa ens vas aclaria un dubte, quina era la difrència entre rondalla i compte; i és que la rondalla és trasmès oralment però el compte sol ser més curt.
Per últim, haviem de llegir un dossier sobre la llingüística i desprès posar-ho en comú en petits grups, però no ens va dóna temps de acava aquesta activitat.
Reflexió:
Al entregar el treball de "Com parla bé en públic", la Lluïsa ens va dir que aquest no estaria notat, que només marcaria qui l'havia entregat i qui no. Això ens va empipar una mica a tota la classe ja que ningú ho savia, i ella deia que ho havia dit en alguna classe anterior.
Per altra banda, al llegir el curiós article de l'Albert Om ens va fer tranquilitzar-nos i va fer que la classe continués amb normalitat i sense fer-se gair pesada.
dissabte, 7 de novembre del 2009
26/10
Descripció:
Aquesta vegad la Luis va començar la clase amb unpoema sobre la natura. Després ens vem dividir en petits grups de 5 o 6 persones i tot seguit vem haver de pensar en cançons que utilitzint la descripció d'algun personatge. A continuació de intercanvia totes les cançons amb la resta de la classe vemm llegir el fragment d'un llibre fotocopiat per la mestre, posar en comú en el grup les pautes que l'autor utilitza per descriure i a continuació, ho vem compratir amb la resta dels companys que tenien altres fragments.
Reflexió:
Aquesta classe que és va fere d'una manera més dinàmica de lo habitual, va ser molt agradable de fer, ja que ens vem adonar de la quantitat de textos (llibre, cançons) que utilitzen la descripció i quines diferents maneres i metodes podem escollir.
Aprofondiment:
Amb els ultims textos em vaig adonar de la importància de poder dominar el gènere de la descripció. Aquesta és fundemental per poder expressar-te i poder fer-te entendre pels damers a l'hora de explica qualsevol vivència, relat, endavinalla o qualsevol altre cosa.
Aquesta vegad la Luis va començar la clase amb unpoema sobre la natura. Després ens vem dividir en petits grups de 5 o 6 persones i tot seguit vem haver de pensar en cançons que utilitzint la descripció d'algun personatge. A continuació de intercanvia totes les cançons amb la resta de la classe vemm llegir el fragment d'un llibre fotocopiat per la mestre, posar en comú en el grup les pautes que l'autor utilitza per descriure i a continuació, ho vem compratir amb la resta dels companys que tenien altres fragments.
Reflexió:
Aquesta classe que és va fere d'una manera més dinàmica de lo habitual, va ser molt agradable de fer, ja que ens vem adonar de la quantitat de textos (llibre, cançons) que utilitzen la descripció i quines diferents maneres i metodes podem escollir.
Aprofondiment:
Amb els ultims textos em vaig adonar de la importància de poder dominar el gènere de la descripció. Aquesta és fundemental per poder expressar-te i poder fer-te entendre pels damers a l'hora de explica qualsevol vivència, relat, endavinalla o qualsevol altre cosa.
23/10
Descripció:
En aquesta classe, la Luisa ens ha llegit un poema descrivint la figura d'un paleta.
Desprès hem estat veient el video sobre la competició d'un debat. Hi competien la UB i la Pompeu Fabra. Cada equip havi de tenir dos oradors, dos investigadors i un soplent.
Reflexions:
Al començar la classe amb un poemasobre un paleta, que en la sovcietat d'avui dia és veu com un home fort, i sense sentiments, en vaig adonar que depenent de l'autor i el tipus de descripció que s'utilitzi podem arribar a tindre qualsevol visió del que d'ha descrit.
El Fet de veure la competició de debats durant quasi dues hores s'em va fer bastant faxuc.
Aprofondiment:
Amb el video vem poder veure com és realitza un debat i quines pautes tindrem nosaltres al final del semestre per fer el debat. Aquest video ens va ensenyar que és primordial no mostra cap mena de nerviosisme davant del públic i del jurat. Els oradors han de tenir ben clar el que han de dir, quan temps tenen i com ho han de dir.
En aquesta classe, la Luisa ens ha llegit un poema descrivint la figura d'un paleta.
Desprès hem estat veient el video sobre la competició d'un debat. Hi competien la UB i la Pompeu Fabra. Cada equip havi de tenir dos oradors, dos investigadors i un soplent.
Reflexions:
Al començar la classe amb un poemasobre un paleta, que en la sovcietat d'avui dia és veu com un home fort, i sense sentiments, en vaig adonar que depenent de l'autor i el tipus de descripció que s'utilitzi podem arribar a tindre qualsevol visió del que d'ha descrit.
El Fet de veure la competició de debats durant quasi dues hores s'em va fer bastant faxuc.
Aprofondiment:
Amb el video vem poder veure com és realitza un debat i quines pautes tindrem nosaltres al final del semestre per fer el debat. Aquest video ens va ensenyar que és primordial no mostra cap mena de nerviosisme davant del públic i del jurat. Els oradors han de tenir ben clar el que han de dir, quan temps tenen i com ho han de dir.
dimarts, 3 de novembre del 2009
Anàlisis d'un anunci
1. Explicar-ne la història que ens transmet
El anunci que és escollit és sobre la campanya de protecció als infants.
Aquesta començar amb accions que és fan el dia a dia, i que veiem com el nen imita al pare en tot moment. Podem observar com pare i fill caminen pel carrer, esperen el metro, truquen amb una cabina teleòfònica i baixen unes escales. Desprès podem observar que totes aquestes accion que són correctes es van capgirant.
A partir d'un cert moment només veiem accions incíviques o de mal comportament. Entre aquestes accions hi han d'unes que es poden percebre al carrer al dia a dia, com llençar un cigarro i una llauna a terra, cridar a un empleat, pica a una cabina i no tenir interès si la trenquem o no. I d'altres de més greus com empentar i no ajudar a una dona que pujar unes escales amb un cotxet, vomitar al carrer, posar-se nerviós i començar a insultar de mala manera quan es condueix, el maltractament de les dones i dels animals domèstics.
A continuació es veu l'eslògan "Children see(niño ven). Children do (niño hace)
Per finalitzar ens posen l'exemple d'una bona acció, pare i fill ajudant a recollir a una dona que se li ha caigut el menjar de la compra.
2. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten
En totes aquestes accions podem trobar que els nens imiten als pares. I això és el que la campanya ens vol fer veure.
Tots els pares, tenen mals comportaments que s'haurien de rectifica, però podem veure com els nens els imiten orgullosos, ja que els seus pares són els seus referents, i creuen que allò que fan està bé.
3. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...
Duran tot el anunci no hi ha cap mena de discurs, el que si hi ha és una melodia de to melancòlic, ja que am aquesta ens volen transmetre lo trist que és que els pares, adults, tinguin aquesta mena de comportaments i més davant dels infants, els seus fills.
L'eslògan: "Children see. Children do. Make your influence positive" (Nens veuen. Nens fan. Fes que la teva influència sigui positiva). Aquest, és curt i precís. Crec que resumeix tot allò que l'anunci vol dir i deixa ven clar el missatge de la campanya.
4. Valoració personal de l'anunci
Vaig estar buscant anuncis graciosos per aquest exercici, però vaig veure aquesta campanya i clarament sabia que l'analitzaria. Cada cop els nens esten més maladucats i semble que ningú s'en adoni. Sempre és fan campanyes sobre deixar de fumar, les drogues, prendre prevensions, però és la primera vegada que he vist una campanya per la bona ensenyança dels nens. Això és s'hauria de solucionar i la majoria dels pares creuen que es feina de la escola.
Crec que la campanya pot deixar molt clar a les famílies de qui és el rol de educar. Però, es donaren per identificades aquestes famílies, i hi posaren remei?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)